"Scotch Mist refers to a light, steady drizzle, the name being typical of the Scottish penchant for understatement."
Que en este blog de música todavía no se haya hablado directamente de Radiohead es toda una rareza.
Por este mismo motivo hemos decidido celebrar su primera aparición por todo lo alto, mediante el enlace del oportuno/ista documental "Scotch Mist", diferido en la víspera de año nuevo.
La película dura aproximadamente unos cincuenta minutos, aunque pueden verse las tomas por separado. ¿El contenido? Todas y cada una de las canciones de su nuevo LP, "In Rainbows", interpuestas con imágenes seleccionadas por la propia banda, reflexiones personales y lecturas poéticas.
La película dura aproximadamente unos cincuenta minutos, aunque pueden verse las tomas por separado. ¿El contenido? Todas y cada una de las canciones de su nuevo LP, "In Rainbows", interpuestas con imágenes seleccionadas por la propia banda, reflexiones personales y lecturas poéticas.
Radiohead aprovecharon la emisión del documental para presentar el videoclip de la magnífica "Nude". La canción había formado parte de las sesiones de grabación de "Meeting People Is Easy" y fue asimismo una firme candidata para aparecer en "Ok Computer". Finalmente ha sido retomada para formar parte del nuevo lanzamiento.
Vídeos
Faust Arp
En mi opinión, la mejor pieza del álbum.
Nude
You'll go to hell for what your dirty mind is thinking
3 comentarios:
seré rara, però jo em quedo amb nude, quan l'escolto em fa sentir algo que poques cançons em fan sentir.
RADIOHEAD és guai i a mi l'in rainbows m'agrada, i crec que hauria d'estar més a dalt a les llistes, però com són tan grans els mesurem amb "un altre rasero".
PD: si que havies fet referència anteriorment a radiohead, així de passada
per això he fet la indicació "directament".
és veritat això de la mesura, i que qualsevol cosa que vingui de Radiohead avui en dia sembla que hagi de ser garantia de qualitat i respecte. però crec que l'últim disc ha estat indiscutiblement infravalorat. Crec que l'han valorat segons la trajectòria global del grup i no com a disc genuí. I és clar que és important a l'hora de valorar un disc el fet de conèixer l'evolució de la banda que el toca, però penso que un disc és bo en funció del què és i no en funció del què la banda ha estat en els àlbums anteriors, especialment si el so no és repetitiu. I en funció del que és, crec que l'In Rainbows és una petita gran meravella.
Jo em quedo amb Faust Arp.
ok! "directament" se m'habia passat per alt!
totalment d'acord amb el que dius del in rainbows. a mi excepte el pablo honey que no l'acabo de pillar el gustillo, tots em semblen "petites" obres d'art. encara que els meus preferits sempre seran amnesiac i ok comupter seguit de the bends.
una mica més i poso el ranking.
a vera que ens portaran al daydream
Publicar un comentario