Por cortesía de Ernest Montlló, nos llegan a I Can feel It estas perlas del nuevo mundo. A disfrutar.
Para empezar, un poco de nostalgia nunca viene mal.
A continuación, esto. Eso. Algo. Una vez visto ya no hay marcha atrás.
Por último, maneras de entender la vida. Relacionado con todo lo anterior.
En fin, ni Primaveras ni puñetas. Esto es lo que hay.
(Perdona Dua pero és que ho havia de fer...)
6 comentarios:
Lluís, jubila't. Fes-te un puto blog.
T'has perdut un especial de Radiohead a l'Sputnik increïble, potser el compri a 3alacarta i tot.
Compra't l'entrada pel teu festival o et perdràs algo molt gran.
Pd. He d'admetre que és graciós. I per tant no ho esborraré. Però s'ha acabat, el pròxim que pengis haurà de passar per un filtre dual.
noooo
jo vull tenir una personalitat blogil pròpia. M'he de fer un flog?
avui li he ensenyat a la xina a dir "macagunl'ou", ha estat el més profitós que he fet.
Radiohead, aix, no se si hi podré anar, necessito amics!
cuidet petita fatxa
JA tens un flog. Jaja.
Ei, baixa pel Daydream. Apunta't a algun concurs i si et toca véns.
O si t'esperes, hi tornem en algun altre lloc.
m'encanta el moment caiguda de pantalons i caiguda de pulsera
Espero tenir temps un dia d'aquests per escriure't!!! Que no sé res de tu gairebé. Només que em dones enveja! Jajajaja tan festival i tanta música i jo aquí... avorrida estudiamt... Ains!! Això no és just!!!
Publicar un comentario